TROBADORS I TROBAIRITZ

• El trobador, músic i poeta alhora, no sempre era de classe social alta. Alguns, com Bernat de Ventadorn (1147-1170) o Cerverí de Girona, vivien del seu art.
• Cerverí de Girona, poeta vinculat amb la casa reial durant Jaume I,  utilitza aquesta viadeyra per aconsellar-li a la seua estimada, Jana, que no es case amb el seu futur marit perquè és un home vell, mal educat, neci i no farà res amb ella al llit. En canvi, si se'n va amb el seu amant secret, és a dir, el propi trobador, ella serà feliç perquè estarà amb algú a qui estima de veritat.

També hi havia trobairitz, dames d'ascendència noble que "prenien la iniciativa amorosa". Una de les més famoses fou la Comtessa de Dia, però n'hi hagué d'altres. Comenta aquesta cançó.

La Comtessa de dia fou una trobairitz occitana.  En aquesta cançó ens mostra com n'estava de trista perquè el seu estimat l'havia deixada i ella encara l'estimava, és a dir, expressa un amor impossible.   L'autora dedicà aquest poema a un antic amant que va tindre.

LANCELOT I GINEBRA

El rei Artur va encomanar a Lacenlot, el seu millor cavaller de la taula redona, que portara a Ginebra a Camelot per a casar-se amb ella, en el viatge ambdós es van enamorar.
 En quant van arribar a Camelot , Arturo i Ginebra es van casar i Ginebra es va convertir en el centre de la cort. Allí Morgana es va enemistar amb ella per expulsar de la cort a Sir Guiomar el seu amant i nebot. Degut a este amor prohibit entre Lancelot i Ginebra que arribe a l'orella dels enemics d'Arturo la van aprofitar per a acusar a Ginebra d'adulteri i a Lancelot de traïció al regne. Açò porte que Ginebra fóra condemnada a l'hogerta i Lancelot va ser expulsat del regne, però l'amor que Lancelot sentia per Ginebra li va fer voler salvar la reina de la fogera. Al intentar salvar-la va matar dos fills del rei , la qual cosa va derivar a una guerra en què van morir tots els cavallers de la taula redona a expción de Lancelot. Ginebra va rebre la notícia de la mort del rei Artur i de tots els cavallers de la taula redona quan estava tancada en la Torre de Londres on voluntàriament s'havia tancat per a no caure en mans de Mordred. Després d'açò es va dirigir a Amesbury on hi havia un convent en què la reina ingrés i va decidir viure allí anónimament fins que va morir, per la seua banda Lancelot després d'haver parlat amb Ginebra per última vegada en el convent va abandonar la vida de cavaller i es va convertir en un monjo ermità.
 Anys més tard Lancelot va tindre un somni en què se li apareixia un ángel que li va dir que devia de construir un fetreo amb rodes , dirigir-se a Amesbury on trobaria morta la reina , així ho va fer. Va arreplegar el cadàver de Ginebra i el va soterrar junt amb el del rei Artur. 

PAOLO MALATESTA I FRANCESCA DA RIMINI

En la Divina Comèdia de Dant, Cant V, es narra la història tràgica d'amor d'estos dos amants.

‘Paolo i Francesca’, 1857, Gustave Doré.

Qui van ser Francesca dóna Rimini i Paolo Malatesta?
 La història d'estos personatges s'ubica en la Itàlia del segle XIII, i que a Dant li servix d'inspiració per al Cant V de la Divina Comèdia. Francesca dóna Rimini, filla de Guido de Polenta i senyor de Ravenna, va ser obligada a casar-se amb Gianciotto Malatesta, un ser deforme i malvat, però esta es va enamorar del seu cunyat, Paolo Malatesta. El tràgic final d'ambdós arriba quan són descoberts pel marit de Francesca. Dant i Virgili es troben amb Francesca en el Cercle dels Luxuriosos, on reben el seu càstic, i és ací on ella els conta la seua tràgica història. Dant ubica el tràgic relat entorn de la lectura d'un llibre sobre amor cortés: Lancelot. Ambdós enamorats lligen la història dels amors de Lancelot amb la reina Ginebra. En el moment del primer bes en la lectura, quan Lancelot besa la reina, Paolo besa també Francesca. Així induïts per aquella lectura, els amants s'abandonen a l'amor. Però és en este moment quan el marit els sorprén i a colp d'espasa troben el seu final.