Segona part. Capítol 8

• Ara que ja has arribat a la meitat de la novel·la, contesta aquesta pregunta: Emma Bovary era "feminista"? No et precipites, llig l'opinió de Mario Vargas Llosa (La orgía perpetua):

Encara que Emma no va dir en cap moment que volia els mateixos drets per als homes que per a les dones (ideologia feminista), ella lluita pels seus drets independentment del seu sexe ja que no troba la raó per la qual no pot fer tot allò el que vol i ha de privar-se de llibertat pel fet de ser dona.

Pero Emma es demasiado rebelde y activa para contentarse con soñar una revancha vicaria, a través de un posible hijo varón, de las impotencias a que la condena su sexo. De modo instintivo, a tientas, combate esa inferioridad femenina de una manera premonitoria, que no se diferencia mucho de ciertas formas elegidas un siglo más tarde por algunas luchadoras de la emancipación de la mujer: asumiendo actitudes y atavíos tradicionalmente considerados masculinos. Feminista trágica –porque su lucha es individual, más intuitiva que lógica, contradictoria porque busca lo que rechaza, y condenada al fracaso–, en Emma late íntimamente el deseo de ser hombre.

Quadres del Romanticisme

 En aqueste quadre es mostra la característica del Romanticisme en la qual es pren una nova concepció de la naturalesa. La natrualesa s'adapta a l'estat anímic. Es tracta d una naturalesa salvatge, ambientada en llocs recondits.








Ací es pot apreciar la característica del Romanticisme de reivindicació de la identitat nacional i la lluita del poble per a aconseguir la seua llibertat

DELACROIX: La libertad guiando al pueblo, 1830

«Las hermanas» o «Puerto de noche», per Friedich. Museu del Ermitatge, San Petersburgo.

Les característiques del Romanticisme presents en aquest quadre són la sensualitat, la importància del món dels semnis i la fantasia.

 Henry FUSELI (1741-1825) La pesadilla, 1781

Primera part. Capítols 5 i 6

• Com era l'educació de les jóvens de l'època?

 Tal i com es veu en aquest fragment, l'educacio estava influenciada per la religio. Les dones tocaven el piano, aprenien historia i els enseyaven a brodar. Eren separades dels xics. 

Als primers temps, lluny d'avorrir-se al convent, es complaïa en la companyia de les monges, les quals, per tal de distreure-la, la conduïen a la capella, a la qual s'entrava per un llarg corredor que la posava en comunicació amb el refectori. Durant les hores d'esbarjo jugava poc, comprenia bé el catecisme i era sempre ella la qui responia a les preguntes difícils que feia el senyor vicari. Vivint, doncs, sense posar mai els peus a fora, reclosa en la tèbia atmosfera de les classes, enmig d'aquelles dones de pell esblanqueïda, cenyides amb uns grans rosaris amb una creu de coure a l'extrem, anà caient a poc a poc en la mística llangor que exhalen les flaires de l'altar, la frescor de les piques d'aigua beneita i la resplendor dels ciris. En lloc d'oir la missa atentament, esguardava les vinyetes pietoses enribetades d'atzur del seu devocionari; s'apiadava de l'ovella malalta, del sagrat cor sagnant i travessat de fletxes, o del pobre Jesús caient sota el pes de la creu. Intentà, com a mortificació, d'estar-se tot un dia sense menjar. Es donava voltes al cervell per tal de trobar algun vot i consagrar-se al seu compliment.

• Explica si hi trobes algun "salt enrere" o "analepsi" (flashback, si saps anglés). [La tècnica oposada es diu "salt endavant" o "prolepsi" o  flashforward.]

Flashback. Emma Bovary després de casar-se, s'adona que no està enamorada, i recorda quan estava al convent. Primer estava entusiasmada amb la religió i li agradava molt viure al convent però una vegada descobreix eixos llibres que contaven històries de dones valentes i cavallers amb ploma blanca que són esperats impacientment per les noies, s'adona que allò no era el que volia. 

Primera part. Capítol 2

1. Comenta aquesta descripció. De qui es tracta?

Emma es pal.lida amb ulls marrons que es convertien en negres degut a les seues pestanyes llargues juntament amb una mirada candida. Destaquen les seues ungles molt blanques i brillants. Te uns llavis carnosos els quals te la costum de mossegar-se. Tambe destaca el seu coll blanc i els seus cabells negres juntament amb les seues galtes rosades que aporten un cert contrast.


Per l'altra banda, les seues mans no eren belles ni pal.lides com l'ideal de bellesa de l'epoca. Tenia els falanges massa primes i llargues sense toves inflexions en les linies dels contorns. Juntament amb aco destaquen les ulleres de carei com un home.


Descripció:Una dona jove abillada amb un vestit de merino blau guarnit amb tres volants sortí al llindar de la porta per tal de rebre el senyor Bovary, i el féu entrar a la cuina, on flamejava un gran foc.


[...]

La fractura era senzilla, sense complicació de cap mena. No en podia desitjar de més fàcil. [...] Com que tardava a trobar la capsa de cosir, el seu pare s'impacientà; ella no tornà resposta; tot cosint, però, es punxava els dits i se'ls posava tot seguit a la boca per tal de xuclar-los.


Charles restà sorprès de la blancor d'aquelles ungles. Eren brillants, fines de l'extrem, més netes que els voris de Dieppe i tallades en forma d'ametla. Això no obstant, les seves mans no eren belles ni potser prou pàl·lides, i tenien falanges massa primes; d'altra banda, eren massa llargues i sense toves inflexions en les línies dels contorns. El que realment tenia d'encisador eren els ulls: per bé que eren bruns, semblaven negres a causa de les pestanyes, i el seu esguard penetrava francament amb una ardida candidesa.


Com que la sala era fresca, petava de dents tot menjant, la qual cosa descobria una mica els seus llavis carnosos, els quals tenia el costum de mossegar-se en els moments de silenci. La seva gorja emergia dolçament del coll blanc, girat i ajustat del vestit. Duia els cabells migpartits en dos bandós negres i tan llisos que semblaven un sol bocí; estaven separats per una clenxa fina al mig del cap, la qual s'enfonsava lleugerament segons la corba del crani. I, deixant veure a penes la punta de l'orella, anaven a confondre's al darrere en un monyo abundant amb un moviment ondulat vers les temples que cridà l'atenció al metge, car era la primera vegada que veia un pentinat semblant. Les galtes eren rosades. Lligades als botons de la brusa amb un cordonet, portava unes ulleres de carei, com un home.

PRIMERA PART. CAPITOL 1

I. Pel que fa a l'estil, hi trobem un exemple de "transició", que demostra la versatilitat de Flaubert com a narrador, explica-ho. 

En el fragment proposat, veiem trobem aquesta transició en el moment que el narrador deixa de contar el fets el 1a persona del plural i es passa a un estil directe quan parla el senyor director amb Roger.

Després torna a haver-hi una transició que va des de l'estil directe a els fets contats novament en 1a persona del plural. S'introdueix una descripció detallada de la gorra.

Torna a aparèixer l'estil directe de la mà del professor i aquests s'alternen amb els fets contats per un narrador extern en 3a persona. És ací on trobem de nou la transició.
 

II. Segons Vladimir Nabokov, alguns objectes funcionen com a símbols. Quin significat pot tenir la gorra?

Futura vida de Charles Bovary. Pasarà de la seua timidesa juvenil a un conformisme fatal durant la seua edat adulta, el qual serà un dels motius pels quals la seua dona, Emma Bovary cometrà adulteri. 

 

 

 

PERSONATGES MADAME BOVARY

Personatges principals 

EMMA BOVARY: És la filla d'un llaurador acomodat i esposa d'un metge mediocre (Charles) . És sensual, plena de sons, diversos d'ells egoistes i buits, veu frustrats els seus anhels enmig de la vida provinciana. Fastiguejada del seu marit, s'entrega a dos hòmens, Lleó Dupuis i Rodolphe Boulanger, que demostren no ser menys vanitosos i egoistes que ella. Assetjada pels deutes, i farta de la vida, se suïcida. 
CHARLES BOVARY: Espòs d'Emma. Graduat com a oficial de sanitat, es trasllada a un xicotet poble de la Normandia, Tostes, on exercix. Allí es casa, primer amb una dona major que ell, i després amb Emma. Esta acaba per dominar-ho i sotmetre-ho als seus designis. El bon home és limitat i es resignació amb poc: considera a la seua esposa una deessa, sense donar-se compte que ella li és infidel. Després de morta la seua esposa, descobrix tota la veritat. Mor només i en completa ruïna.

Personatges secundaris

LLEÓ DUPUIS: Passant notari en Yonville. Allí coneix a Emma i simpatitzen ràpidament, perquè tenen gustos afins per les lectures sentimentals i les evocacions romàntiques. Sense possibilitat que l'amor es concrete, part cap a Rouen a continuar estudiant. Allí li troba a Emma, tres anys després. Viuen un amor apassionat i boig que acaba malament: ell l'abandona i es casa amb una dona decent.
RODOLPHE BOULANGER: Ric galant que té el seu castell en la contornada de Yonville. Frívol i seductor, enreda a Madame Bovary i la convertix en el seu amant. Quan ella ho pressiona perquè s'escapen, ell escapa deixant arruïnada moralment a Emma. Anys després ella ho buscarà perquè la salve d'una altra ruïna -la econòmica- . Ell diu no tindre tres mil francs. Emma ho maleïx. Després que ella mor, Rodolphe es troba amb Charles.

• HOMAIS: Farmacéutico en Yonville. Petulante e ignorante, se siente con derecho a opinar sobre todo. Es el típico burgués de pueblo, con ínfulas de sabihondo. Se cree anticlerical, pero es tan vulgar como el cura del pueblo. Es padre de tres hijos a los que quiere convertir en genios científicos. Los niños, en verdad, son sucios y maleducados. Es el indirecto responsable del suicidio de Emma, pues ella toma el veneno en el "laboratorio" del boticario. Homais paradójicamente, es quien siempre da las ideas que llevan a Emma a los brazos de sus amantes.
  
• MADAME BOVARY MADRE: Progenitora de Charles. Posible responsable de la debilidad de su hijo, por sobreprotegerlo tanto. La señora es intrigante y detesta a su nuera Emma. Sin embargo, saca de varios apuros económicos a la pareja. Es real enemiga de la literatura y responsabiliza a las novelas de los "desórdenes" que sufre Emma. Al final pretende quedarse con su nieta, lo que provoca las iras de Charles y la definitiva ruptura entre madre e hijo.
  
• MONSIEUR BOVARY: Padre de Charles. No se parece en nada a su hijo: es borrachín, mujeriego y perezoso. Su pobre esposa lo mantiene. El señor se da ínfulas de conquistador, pero no es más que un "viejo verde" en decadencia. Muere de un infarto.
  

MADAME BOVARY