Curiositats Tema 5

Segurament coneixes aquest quadre. Comenta amb quin moviment el podem relacionar.  
Aquest quadre el podem relacionar amb el cubisme, moviment artístic desenrotllat entre 1907 i 1914, nascut a França i encapçalament per Pablo Picasso, Georges Braque, Jean Metzinger, Albert Gleizes, Robert Delaunay , Juan Gris i Guillaume Apollinaire. És una tendència essencial, perquè dóna peu a la resta de les avantguardes europees del segle XX. No es tracta d'un estil més, sinó de la ruptura definitiva amb la pintura tradicional.


 
Busca alguna altra pintura famosa relacionada amb el període que estem estudiant.  
Guernica és un famós quadre de Pablo Picasso, pintat en 1937, el títol dels qual al·ludix al bombardeig de Guernica, ocorregut el 26 d'abril del dit any, durant la Guerra Civil Espanyola. Va ser realitzat per encàrrec del director general de Belles Arts, Josep Renau a petició del Govern de la Segona República Espanyola per a ser exposat en el pavelló espanyol durant l'Exposició Internacional de 1937 a París, a fi d'atraure l'atenció del públic cap a la causa republicana en plena Guerra Civil Espanyola.


 
Localitzes en el quadre el teu -a partir d'ara- poeta preferit?


 
El poeta es troba a la dreta del quadre sentat en una cadira llegint un llibre.
 
Aquesta òpera de Puccini és un viatge musical al París més bohemi; però, què és la "bohèmia"? 
La paraula està associada a l'estil de vida que s'aparta de les convencions socials i que privilegia l'art i la cultura per sobre les coses materials. Es a dir, inconformista, lliure i no convencional. 

Coneixes L'ocell de foc, d'Ígor Stravinski?  
L'ocell de foc d'Ígor Stravinski es un ballet de 1910 de Ígor Stravinski basat en historias folclóricas ruses sobre l'ave màgica de brillo intenso.

Segona Part. Capítol 10

Romangué una estona amb el paper als dits. Les faltes d'ortografia s'hi enllaçaven les unes amb les altres. Així i tot, Emma seguia el pensamentpaternal que picotejava afectuós entre les ratlles com una gallina des del darrere de les estaques d'un clos. Es veia que havia eixugat la tinta amb la cendra de la llar, car li'n caigueren unes motes al vestit, i s'imaginà el seu pare ajupint-se al peu del foc per tal de servir els ferros. Feia tant de temps que ja no estava al seu costat, seient, com tenia per costum, a l'escambell, prop de la llar, fent cremar els extrems dels joncs marins i contemplant-los mentre espurnejaven!... Recordà certes tardes d'estiu assolellades. Els poltres, quan els passava algú pel costat, renillaven i s'allunyaven galopant, galopant...Sota la seva finestra hi havia un rusc; les abelles, a vegades, tot volant atretes per la llum, anaven a colpejar els vidres i rebotien com unes pilotetes d'or. Quina felicitat en aquell temps!, quina llibertat!, quina esperança!, quina abundor d'il·lusions! Ara, ja no li quedava res! Havia anat despenent-ho a través de les aventures de la seva ànima, en les seves successives condicions, en la virginitat, en el matrimoni, en l'amor. I així havia anat perdent-ho tot al llarg de la seva vida com aquells viatgers que abandonen una porció de la pròpia riquesa a cada hostal que troben pel camí.

Doncs què era, enmig de tot, el que la feia ser tan dissortada? On era la catàstrofe extraordinària que l'havia trasbalsada? I aixecà el cap tot esguardant al seu voltant com si cerqués la causa d'aquell sofriment.

•  Assenyaleu algunes formes literàries (estils) de l'estat psicològic de la protagonista en aquest text i de la novel·la en general.

Hi ha un contrast d'estils. La veu de un narrador extern omniscient està en blau mentre que la de l'estil indirecte lliure està en morat.
També hi ha metàfores y personificacions subrayades.

La novel.la realista i naturalista

Apareix cap al 1850 com una reacció contra els excessos de la novel·la romàntica.  Amb els romàntic,  el realisme s'obre camí, pròpiament, amb el propòsit de descriure una societat, en Balzac. Després del 1850, la difusió del positivisme i el progrés de les ciències naturals influeixen en els escriptors que prenen una actitud de rigorosa observació.

Gustave Flaubert és l'ideòleg del realisme literari, l'exposició del qual es troba en la seva Correspondance (1933). Flauberts'impregna d'ideologia positivista. L'expressió flaubertiana dóna la dimensió exacta del nou narrador, observador de la realitat, però també metge de les seves nafres. L'accentuació d'aquest sentit denunciador de les plagues socials conduirà al naturalisme, que s'inicia cap al 1880. La frontera entre realisme i naturalisme restarà, per tant, sempre indecisa, indecisió encara més evident en les literatures que reben ambdós corrents com a influència forana i mai clarament separats.

L'art havia de reproduir fidelment la vida quotidiana de la societat del seu temps i el millor gènere per fer-ho era la novel·la, ja que els permetia copsar i analitzar l'entorn utilitzant la raó i evitant sentiments i emocions. La prosa esdevenia així el mirall de la visió burgesa del món. Els arguments se centraven en la realitat social, política i econòmica de l'eclosió de la revolució industrial i de la puixança de la burgesia. Els escriptors maldaven per trobar la millor tècnica narrativa que permetés explicar tot allò que succeïa amb objectivitat i exactitud, malgrat que no sempre ho aconseguien. L'afany per la documentació i la descripció rigorosa dels ambients i l'anàlisi psicològica dels personatges va cristal·litzar en la construcció d'un llenguatge flexible i adaptable a la diversitat. 

Cada país, però, tenia peculiaritats. Les condicions socials, econòmiques i culturals eren diverses i el realisme prenia formes diferents. 

1. LA NOVEL·LA REALISTA FRANCESA
• Stendhal (pseudònim de Marie-Henri Beyle). El roig i el negre
• Honoré de Balzac. Comédie humaine (Eugénie Grandet, Les il·lusions perdudes...)
• Gustave Flaubert. Les temptacións de Sant Antoni. Madame Bovary. L'educació sentimental. Bouvard et Pécuchet.
2. LA NOVEL·LA REALISTA ANGLESA
   La novel·la realista anglesa no es desfà de la seva tradició de novel·la sentimental i de costums, profundament marcada pel caire moralitzador de l'època victoriana.
• Charles Dickens. Oliver Twist. David Copperfield.
3. LA NOVEL·LA REALISTA RUSSA 
   Una clara influència francesa produeix a Rússia novel·listes com ara
• Fiodor Mikhàilovitx Dostoievski. Crim i càstig. El jugador. L'idiota. Els germans Karamàzov.
• Lev Nikolàievitx Tolstoi. Guerra i pau. Anna Karènina.
4. LA NOVEL·LA REALISTA ESPANYOLA
• Benito Pérez Galdós. Episodios nacionales. Fortunata i Jacinta
• Emilia Pardo Bazán. Los pazos de Ulloa.
• Leopoldo Alas "Clarín". La Regenta.
• Juan Valera. Pepita Jiménez

[També podríem incloure autors de la literatura nord-americana (Mark Twain. Les aventures de Tom Sawyer. Huckleberry Finn. Herman Melvill. Moby Dick.), però la pregunta ja és prou llarga.]

• B. EL NATURALISME

El naturalisme sorgeix a França al voltant del 1870, per influència del positivisme i els estudis científics: el mètode experimental aplicat a la medicina per Claude Bernard en  La medécine expérimental, la teoria de l'evolució de les espècies deDarwin i les teories de Taine sobre la influència del medi en les persones.  

Émile Zola (1840-1902). En el pròleg de la segona edició de Térese Raquin (1868) marca el principi del moviment. Entre 1875 i 1881 publica altres textos teòrics, com Le roman naturaliste. És autor de novel·les com ara Térese Raquin (1867), Nana (1880) oGerminal (1885). Zola dóna molta importància al mètode d'observació i experimentació dels fenomens de conducta humana. Entén la literatura com una història natural i social, on la forma ha de subordinar-se totalment a la intenció del discurs. Així, el naturalisme analitza els efectes deterministes que les lleis de l'herència, el medi i el moment històric tenen sobre el comportament dels personatges. Aplica a la literatura el mètode científic desenvolupat per Claude Bernard a La medécine expérimental i per això reclama del novel·lista i del dramaturg que es mantingui impassible al marge de l'escriptura. El seu objectiu, com el de la ciència, és la recerca de la veritat.

La novel·la i el teatre són els gèneres més adequats per a l'anàlisi naturalista de la realitat, mentre que la poesia se n'exclou pel seu caràcter líric i subjectiu. El naturalisme, per a Zola, també cerca un ideal: el progrés en el coneixement com a camí per arribar a un progrés moral de la persona i de la societat. I ho fa des del compromís amb la República, en especial després del desastre de 1870, com a plataforma capaç de fondre l'ideal romàntic de llibertat amb el de justícia, dins la constitució democràtica, fins i tot enfrontant-se al clergat.

La seva intenció és regeneracionista i, per tant, moralitzadora envers l'individu i la societat, per incorporar-la al progrés i a una vida humana més rica en tots els aspectes, que tindria el seu epicentre en la gran ciutat industrial moderna que per a ell és París. Valora el periodisme i la crítica literària i artística, idonis per fer arribar les seves idees a un públic ampli. Ell mateix, com a novel·lista, el traeix sovint, amb el guany d'una alta qualitat narrativa i fins poètica. Entre les característiques de la novel·la naturalista, destaquen l'objectivitat, el determinisme (l'home està sotmés a les lleis del medi social, del moment històric i de  l'herència biològica), el mètode experimental (el novel·lista, com el científic, ha d'experimentar amb els personatges i observar les seues reaccions) i l'estil descriptiu, retrat realista, impersonalitat del narrador i llengua adequada als personatges i a l'ambient de l'època.

En la literatura catalana, Narcís Oller comença escrivint novel·les realistes, però algunes de les seues obres, com  La papallona, L'escanyapobres o La bogeria, deriven cap al naturalisme. Zola va tenir una gran influència en Oller, considerat el creador de la novel·la moderna catalana. Fins i tot, l'escriptor francès escriuria el pròleg de la traducció francesa de La papallona. Oller va recol·locar la novel·la catalana en la tradició i amb la traducció de novel·les com La papallona o L'escanyapobres va obtenir un ressò internacional en el seu temps comparable al de Verdaguer (en poesia) i al de Guimerà (en teatre).

Bovarisme

El bovarisme és l'estat d'insatisfacció, especialment en l'amor, d'una persona. Açò es deu al contrast entre les seues il·lusions i aspiracions (desproporcionades respecte a les seues possibilitats) i la realitat, que sol frustrar-les.

 El terme va ser utilitzat per primera vegada pel filòsof francés Jules de Gaultier en el seu estudi Li Bovarysme, la psychologie dans l'oeuvre de Flaubert (1892) , en el que es referix a la novel·la Madame Bovary de Gustave Flaubert, en concret a la figura del seu protagonista, Emma Bovary, que s'ha convertit en el prototip de la insatisfacció conjugal. Encara que el terme bovarisme no està arreplegat en el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola té un ús relativament freqüent en obres ensayístiques literaries i de tot tipus.  

Segona part. Capítol 8

• Ara que ja has arribat a la meitat de la novel·la, contesta aquesta pregunta: Emma Bovary era "feminista"? No et precipites, llig l'opinió de Mario Vargas Llosa (La orgía perpetua):

Encara que Emma no va dir en cap moment que volia els mateixos drets per als homes que per a les dones (ideologia feminista), ella lluita pels seus drets independentment del seu sexe ja que no troba la raó per la qual no pot fer tot allò el que vol i ha de privar-se de llibertat pel fet de ser dona.

Pero Emma es demasiado rebelde y activa para contentarse con soñar una revancha vicaria, a través de un posible hijo varón, de las impotencias a que la condena su sexo. De modo instintivo, a tientas, combate esa inferioridad femenina de una manera premonitoria, que no se diferencia mucho de ciertas formas elegidas un siglo más tarde por algunas luchadoras de la emancipación de la mujer: asumiendo actitudes y atavíos tradicionalmente considerados masculinos. Feminista trágica –porque su lucha es individual, más intuitiva que lógica, contradictoria porque busca lo que rechaza, y condenada al fracaso–, en Emma late íntimamente el deseo de ser hombre.

Quadres del Romanticisme

 En aqueste quadre es mostra la característica del Romanticisme en la qual es pren una nova concepció de la naturalesa. La natrualesa s'adapta a l'estat anímic. Es tracta d una naturalesa salvatge, ambientada en llocs recondits.








Ací es pot apreciar la característica del Romanticisme de reivindicació de la identitat nacional i la lluita del poble per a aconseguir la seua llibertat

DELACROIX: La libertad guiando al pueblo, 1830

«Las hermanas» o «Puerto de noche», per Friedich. Museu del Ermitatge, San Petersburgo.

Les característiques del Romanticisme presents en aquest quadre són la sensualitat, la importància del món dels semnis i la fantasia.

 Henry FUSELI (1741-1825) La pesadilla, 1781

Primera part. Capítols 5 i 6

• Com era l'educació de les jóvens de l'època?

 Tal i com es veu en aquest fragment, l'educacio estava influenciada per la religio. Les dones tocaven el piano, aprenien historia i els enseyaven a brodar. Eren separades dels xics. 

Als primers temps, lluny d'avorrir-se al convent, es complaïa en la companyia de les monges, les quals, per tal de distreure-la, la conduïen a la capella, a la qual s'entrava per un llarg corredor que la posava en comunicació amb el refectori. Durant les hores d'esbarjo jugava poc, comprenia bé el catecisme i era sempre ella la qui responia a les preguntes difícils que feia el senyor vicari. Vivint, doncs, sense posar mai els peus a fora, reclosa en la tèbia atmosfera de les classes, enmig d'aquelles dones de pell esblanqueïda, cenyides amb uns grans rosaris amb una creu de coure a l'extrem, anà caient a poc a poc en la mística llangor que exhalen les flaires de l'altar, la frescor de les piques d'aigua beneita i la resplendor dels ciris. En lloc d'oir la missa atentament, esguardava les vinyetes pietoses enribetades d'atzur del seu devocionari; s'apiadava de l'ovella malalta, del sagrat cor sagnant i travessat de fletxes, o del pobre Jesús caient sota el pes de la creu. Intentà, com a mortificació, d'estar-se tot un dia sense menjar. Es donava voltes al cervell per tal de trobar algun vot i consagrar-se al seu compliment.

• Explica si hi trobes algun "salt enrere" o "analepsi" (flashback, si saps anglés). [La tècnica oposada es diu "salt endavant" o "prolepsi" o  flashforward.]

Flashback. Emma Bovary després de casar-se, s'adona que no està enamorada, i recorda quan estava al convent. Primer estava entusiasmada amb la religió i li agradava molt viure al convent però una vegada descobreix eixos llibres que contaven històries de dones valentes i cavallers amb ploma blanca que són esperats impacientment per les noies, s'adona que allò no era el que volia.