FIGURES RETÒRIQUES

Antítesi

 "A l'ídol de la meva ànima, a la celestial i formosa Ofèlia". Ja és una expressió ben lletja i ben desgraciada. "Formosa" és una paraula horrible; (...)

 Hendíadis

Milord, Senyora, si us hagués d'exposar
el que haurien de ser la majestat i el deure,
 (...)

―i fins que ja no sigui meva, la tindré―

que, per obediència i deure, m'ha donat
―fixeu-vos-hi― això. Ara escolteu i decidiu: 

          Llegint.

"A l'ídol de la meva ànima, a la celestial i formosa Ofèlia". Ja és una expressió ben lletja i ben desgraciada. "Formosa" és una paraula horrible; però ja ho veureu. Diu així: "en el seu pit excels i blanc, aquesta...", etc.
 Paral·lelisme


                  "Dubta del foc que pot tenir un estel;
                 dubta que el sol es mogui dalt del cel;
                 dubta de si la veritat té honor;
                 però no dubtis mai del meu amor."

 Jocs de paraules

 trobar la causa que té aquest efecte,

o millor dir: la causa del defecte,

perquè el defectuós efecte ha de tenir una causa.

 Repetició

(...) nit, dia i temps. Com que la brevetat
és l'ànima del seny, seré molt breu.
El vostre noble fill és boig. I dic
només això, perquè cal estar boig
per definir la veritable bogeria.
Però deixem-ho estar.

Antístrofa

 per què el dia és el dia i la nit és la nit,
i el temps és temps, seria malgastar
nit, dia i temps. Com que la brevetat
és l'ànima del seny, seré molt breu.

(...)

 
Concatenació

 Senyora, us juro que no faig retòrica.

Que és boig és cert. És cert i és una llàstima.

I és una llàstima que sigui cert. Ximple figura!

 Tautologia

 Deixem-ho així, i aquesta és la deixalla;

considereu això: tinc una filla

―i fins que ja no sigui meva, la tindré―

(...)

Hamlet. Acte I - Escena I

 L'aparició de l'espectre, que té lloc a la primera escena de l'obra, és un fet poc versemblant. Podríem discutir si al començament del segle XVII devia resultar més creïble que avui; però, com aconsegueix Shakespeare que semble real?

Shakespeare fa més creïble la situació utilitzant la veu d'un personatge (Horaci) que primerament afirmava que l'aparició de l'espectre era fruit de la fantasia dels seus companys, i a més que és l'únic personatge que gaudeix d'estudis i per tant qui és més racional. Però, no obstant això, després de viure l'aparició d'aquest creu en l'existència d'aquest espectre.

CURIOSITATS TEMA 3

• Qui no ha vist mai pel·lícula basada en una obra de Shakespeare? De Hamlet, per exemple, deu haver-hi un centenar de versions. Veieu aquesta adaptació del 1990 i feu-ne un comentari. Per cert, com aneu d'anglés?

Shakespeare figura, en l'actualitat, com l'autor que més vegades ha estat adaptat al cinema (308 versions més fidels, 41 adaptacions modernes i algunes paròdies). Pel que fa a Hamlet, aquesta obra ha sigut adaptada unes 7 vegades.

En 1990, Franco Zeffirelli dirigeix aquesta pel·lícula basada en Hamlet  i protagonitzada per Mel Gibson. 

Després d'haver llegit algunes crítiques en diversos blogs sobre cinema i veure el tràiler, he apreciat que tant l'actor com el director han realitzat un treball magnífic adaptant aquest clàssic de la literatura al sèptim art. Mel, en el paper de Hamlet, mostra la ràbia per la mort del seu pare i els dubtes existencials juntament amb la fam de venjança que tenia aquest personatge d'una manera impecable, cosa que no havia passat en cap versió realitzada a partir d'aquesta obra.

• Una altra cosa, heu vist El Rei Lleó? I ara, què té a veure la pel·lícula de Disney amb Hamlet? No, no estic delirant...

Ambdues històries tracten un tema comú: mort i venjança.
Tant Simba com Hamlet són fills d'un rei que ha mort assassinat pel germà d'aquest (Scar en el Rei Lleó i Claudio en Hamlet) i aquests busquen la venjança d'aquesta mort per tal de recuperar el tron que els ha usurpat l'oncle, que desitgen el tron més que res en el món.
Ambdós protagonistes tenen molt present el record del seu pare i per aquesta raó tenen sed de venjança. 
Finalment, aconsegueixen la venjança d'aquesta injustícia però, mentre que al Rei Lleó tot acaba bé amb la coronació de Simba com rei, Hamlet aconsegueix venjar la mort del seu pare però també mor ell (la pel·lícula de El Rei Lleó, tot i estar inspirada en Hamlet, tracta la història d'una manera més suau perquè estava enfocada per a un públic més jove, és a dir, per a xiquets).

• Hamlet en la pintura. Quin quatre triaries per a la penjar al menjador de ta casa? Potser no cap...

 

 Alexandre Cabanel: "Ophelia" (1883)

•  Si mai viatgeu a Dinamarca, recordeu-vos de visitar el castell de Kronborg, a la ciutat d'Helsingor. Com relacionaríeu Kronborg amb Hamlet? 

  
El castell Elsinore que apareix en l'obra Hamlet de Shakespeare té la seua equivalència en la vida real amb el castell Kronborg a Helsingor.

Auguste Rodin (1840-1917): El bes

El bes representa a Paolo Malatesta i Francesca dóna Rimini, personatges històrics que van viure durant el Medioevo. 
La tragèdia que els va tocar viure està narrada per Dant Alighieri en l'Infern de la Divina Comèdia. Cunyats en vida, els dos van ser assassinats entre 1283 i 1286 per Gian Ciotto Malatesta (espòs de Francesca i germà de Paolo) , qui els va descobrir en un bes adúlter. En l'infern dantesc estan col·locats en el cercle dels luxuriosos i la seua història està narrada en el cant V.

 Rodin va decidir representar-los en vida, en el moment en què, mentres llegien les aventures de Lanzarote del Llac, es van enamorar i es van besar.

ÒPERA DE WAGNER

L'anell del nibelung, és una sèrie de quatre drames musicals èpics basats lliurement en figures i elements de la mitologia germànica, en particular la Saga dels volsungs.

 Richard Wagner és l'autor tant del llibret com de la música, els quals va escriure i compondre al llarg de vint-i-sis anys, des de 1849 a 1874.

Les quatre òperes del cicle de l'Anell són:

• Das Rheingold (L'or del Rin)
• Die Walküre (La valquíria)
• Siegfried (Sigfrid)
• Götterdämmerung (El capvespre dels déus)

LA LLEGENDA DE SIGFRID

Sigurd o Siegfried (Sigfrido) és un heroi de la literatura i mitologia germànica, fill de Sigmund.
 És protagonista del relat en prosa la Saga Volsunga i del poema el Cantar dels nibelungos. 

 La llegenda de Sigfrido forma part d'una gran epopeia, molt famosa en els països germànics, crida Els Nibelungos (uns nanos que vivien en les entranyes de la Terra i que tenien molts tresors) . Encara que es va escriure per primera vegada l'any 1200, molt abans els trobadors es van encarregar d'estendre-la per totes les bandes. 

TROBADORS I TROBAIRITZ

• El trobador, músic i poeta alhora, no sempre era de classe social alta. Alguns, com Bernat de Ventadorn (1147-1170) o Cerverí de Girona, vivien del seu art.
• Cerverí de Girona, poeta vinculat amb la casa reial durant Jaume I,  utilitza aquesta viadeyra per aconsellar-li a la seua estimada, Jana, que no es case amb el seu futur marit perquè és un home vell, mal educat, neci i no farà res amb ella al llit. En canvi, si se'n va amb el seu amant secret, és a dir, el propi trobador, ella serà feliç perquè estarà amb algú a qui estima de veritat.

També hi havia trobairitz, dames d'ascendència noble que "prenien la iniciativa amorosa". Una de les més famoses fou la Comtessa de Dia, però n'hi hagué d'altres. Comenta aquesta cançó.

La Comtessa de dia fou una trobairitz occitana.  En aquesta cançó ens mostra com n'estava de trista perquè el seu estimat l'havia deixada i ella encara l'estimava, és a dir, expressa un amor impossible.   L'autora dedicà aquest poema a un antic amant que va tindre.

LANCELOT I GINEBRA

El rei Artur va encomanar a Lacenlot, el seu millor cavaller de la taula redona, que portara a Ginebra a Camelot per a casar-se amb ella, en el viatge ambdós es van enamorar.
 En quant van arribar a Camelot , Arturo i Ginebra es van casar i Ginebra es va convertir en el centre de la cort. Allí Morgana es va enemistar amb ella per expulsar de la cort a Sir Guiomar el seu amant i nebot. Degut a este amor prohibit entre Lancelot i Ginebra que arribe a l'orella dels enemics d'Arturo la van aprofitar per a acusar a Ginebra d'adulteri i a Lancelot de traïció al regne. Açò porte que Ginebra fóra condemnada a l'hogerta i Lancelot va ser expulsat del regne, però l'amor que Lancelot sentia per Ginebra li va fer voler salvar la reina de la fogera. Al intentar salvar-la va matar dos fills del rei , la qual cosa va derivar a una guerra en què van morir tots els cavallers de la taula redona a expción de Lancelot. Ginebra va rebre la notícia de la mort del rei Artur i de tots els cavallers de la taula redona quan estava tancada en la Torre de Londres on voluntàriament s'havia tancat per a no caure en mans de Mordred. Després d'açò es va dirigir a Amesbury on hi havia un convent en què la reina ingrés i va decidir viure allí anónimament fins que va morir, per la seua banda Lancelot després d'haver parlat amb Ginebra per última vegada en el convent va abandonar la vida de cavaller i es va convertir en un monjo ermità.
 Anys més tard Lancelot va tindre un somni en què se li apareixia un ángel que li va dir que devia de construir un fetreo amb rodes , dirigir-se a Amesbury on trobaria morta la reina , així ho va fer. Va arreplegar el cadàver de Ginebra i el va soterrar junt amb el del rei Artur. 

PAOLO MALATESTA I FRANCESCA DA RIMINI

En la Divina Comèdia de Dant, Cant V, es narra la història tràgica d'amor d'estos dos amants.

‘Paolo i Francesca’, 1857, Gustave Doré.

Qui van ser Francesca dóna Rimini i Paolo Malatesta?
 La història d'estos personatges s'ubica en la Itàlia del segle XIII, i que a Dant li servix d'inspiració per al Cant V de la Divina Comèdia. Francesca dóna Rimini, filla de Guido de Polenta i senyor de Ravenna, va ser obligada a casar-se amb Gianciotto Malatesta, un ser deforme i malvat, però esta es va enamorar del seu cunyat, Paolo Malatesta. El tràgic final d'ambdós arriba quan són descoberts pel marit de Francesca. Dant i Virgili es troben amb Francesca en el Cercle dels Luxuriosos, on reben el seu càstic, i és ací on ella els conta la seua tràgica història. Dant ubica el tràgic relat entorn de la lectura d'un llibre sobre amor cortés: Lancelot. Ambdós enamorats lligen la història dels amors de Lancelot amb la reina Ginebra. En el moment del primer bes en la lectura, quan Lancelot besa la reina, Paolo besa també Francesca. Així induïts per aquella lectura, els amants s'abandonen a l'amor. Però és en este moment quan el marit els sorprén i a colp d'espasa troben el seu final.

Dant i Beatriz Portinari

 Beatriz Portinari o la dama florentina, va ser idealitzada per Dant en la seua Vida nova i sobretot en la Divina Comèdia. Una versió menciona que Dant la va conéixer quan ella era una xiqueta de nou anys i no va tornar a veure fins a nou anys després. Hi ha una altra versió en què el poeta només l'hauria vist una vegada i ni tan sols hauria parlat amb ella. Altres fonts de la història referixen que la va inventar per complet. No obstant això, Dant mai proporciona en les seues escrits indicacions respecte a la identitat d'este personatge, qui és sobretot simbòlic.

 

 Dant i Beatriz és una pintura de 1884 realitzada per Henry Holiday conservada en la Walker Art Gallery, a Liverpool, Anglaterra. Està considerada com una de les obres més importants de l'artista. El llenç està basat en l'obra autobiogràfica de Dant, la Vita nuova, en la qual descriu el seu amor per Beatriz Portinari. El poeta italià va ocultar el seu amor al pretendre estar atret per altres dones. La pintura presenta un incident en què Beatriz, després de sentir estes xafarderies, ho ignora i refusa parlar amb él. L'escena es desenrotlla en el Pont Santa Trinidad de Florencia, i Beatriz, que està vestida amb un vestit blanc, camina acompanyada per dos dones, la seua amiga Monna Vanna, al seu costat, i la seua serventa, uns passos atrás.
 

Divina Comèdia. Infern. El cant I recitat per Roberto Benigni

En quin país es podria omplir una plaça de gom a gom per escoltar un actor recitar uns versos escrits al voltant del 1300? I la ciutat, quina deu ser?

 Benigni va presentar amb un gran èxit  un espectacle en el qual recitava la màxima obra del poeta italià Dante, La Divina Comèdia a la Plaça Croce, Florència, Itàlia, l'any 2006.

 

Comentari de la Divina Comèdia

Hi ha diversos documentals sobre la Divina Comèdia. De vegades donen una visió parcial de l'obra i parlen més de religió que de literatura, però poden ser-nos útils. Després de visionar el reportatge de Discovery Channel, fes-ne un comentari en el teu blog.

Per mitjà de la visió de l'infern que ens presenta Dant en este llibre, s'ha definit l'Infern de la cultura occidental. El seu infern està dividit en nou cercles o anells entre els quals es repartixen els distints tipus de pecadors. 
D'estos, els més propers a Déu i la llum, és a dir llocs en els primers cercles, són els incontinents, aquells que van usar el menor ús de la raó a pecar. Seguixen els violents, que van ser cegats per la passió, si bé a un nivell d'intel·ligència major que els primers. Els últims són els fraudulents i els traïdors, que van voler i van realitzar el mal conscientment. Entre els traïdors hi ha quatre categories: de qui es té confiança, de la pàtria, dels hospedantes i de les institucions. Tots els pecadors de l'Infern tenen una característica en comú: senten la llunyania de Déu com el major castic."

Tema 2. Curiositats

La valquíria és la segona de les quatre òperes del cicle L'anell del nibelung (Der Ring des Nibelungen) de Richard Wagner. La cavalcada de les valquíries va ser representada així al Metropolitan Opera House de Nova York. Per cert, en la  mitologia escandinava, saps què era una "valquíria"? 
Les valquíries (de l'antic alemany Walkyrien) són uns dels personatges femenins més importants de la mitologia escandinava. Eren unes guerreres belles, verges i d'una gran fortalesa, amb la capacitat de guarir qualsevol ferida, i la missió d'acompanyar al Valhalla els herois caiguts en la batalla. Allí els atenien servint-loshidromel i delectant-los amb la seva bellesa. En algunes llegendes es diu que podien transformar-se en cigne.

Òpera en texans

Què tenen a veure Neo (Matrix), Indiana Jones i l'òpera de  Richard Wagner Parsifal, inspirada en la llegenda de Perceval?

  La relació entre Matrix i Perceval és evident si ens fixem en com el protagonista pren consciència del seu "paper d'escollit". Això ocorre en el moment en el qual Trinity (fent el paper de Kundry), li fa un petó a Neo (qui pren el paper de Perceval). I també, en l'escena en la qual Neo és capaç d'aturar les bales, la qual cosa recrea l'escena de Perceval fent el mateix en una llança, tots dos conscients que són els principals escollits de la profecia i per tant són portadors de poder. 

En el cas de Indiana Jones, la relació que s'ha plantejat és quan la dona protagonista li cedeix a Indiana una mena de cura per guarir al seu pare i amb la finalitat de fer-lo, mor; igual que Kundry li entrega Gurnemanz un vial de bàlsam, portat d'Aràbia, per alleujar el dolor del rei, i després s'esfondra, esgotada.

  Dante davalla a l'infern acompanyat per l'esperit de Virgili. Segurament, Dante s'inspira en el cant VI de l'Eneida, on l'heroi troià Enees, fill d'Afrodita, baixa a l'avern,  acompanyat per la Sibil·la, i es retroba amb el seu pare, Anquises, qui li explica el futur de Roma. Però n'hi ha precedents en la mitologia grega:

• Orfeu davallà a l'infern per a rescatar Eurídice. Sabeu si ho va aconseguir?
  No ho va conseguir ja que la condició era que no es girara fins que no estiguera tota banyada pel sol, i no ho va complir.
• També l'heroi Hèracles (Hèrcules en la mitologia romana), el dels dotze treballs, hagué de viatjar al regne d'Hades per emportar-se un gos de tres caps, que n'era el guardià i que es deia...Cèrber

En l'obra teatral Luces de Bohèmia (1920), de Valle-Inclán, el poeta Max Estrella i Don Latino realitzen un viatge per la nit madrilenya. Quines semblances hi trobes amb La Divina Comèdia?
Llums de Bohèmia apareix en 1920, però es publica en edició definitiva en 1924. L'obra respon a una visió de la vida artística de Madrid a principis del segle XX. 
Diverses crítiques van coincidir a assenyalar que Llums de Bohemia és una paròdia de La Divina comedia de Dante.En el seu pelegrinatge infernal, Max va acompanyat del senyor llatí, com Dant anava acompanyat de Virgili."

'Ars longa, vita brevis'

"Ars longa vita brevis és una cita d'Hipòcrates que significa: "el art (la ciència) és durador però la vida és breu". Esta expressió s'empra per a indicar que qualsevol tasca important requerix molt es­forç i dedicació; però és poc el temps que disposem per a això, ja que la vida és perible. La frase completa és: 

"Vita brevis, ars longa, occasio praeceps, experimentum periculosum, iudicium difficile".

"La vida és breu, l'art, llarg; l'ocasió, fugaç; l'experiència, confusa; el juí, difícil". 

Tot aquell que s'ha endinsat amb afany en algun camp del coneixement humà coneix la sensació d'impotència que este proverbi evoca.

Pel.lícula: Maria de Nazareth

 

La miniserie narra la història de dos dones unides pel seu amor a Jesucrist. Una història inspirada en la bíblia sobre la vida de María de Nazareth, i la de María Magdalena. La sèrie es compon de les següents històries més conegudes com: l'Anunciació a María, i el naixement, la mort, i la posterior resurrecció de Jesús. Totes les seues narracions i històries van des del punt de vista de María de Nazareth, i de María Magdalena, mostrant l'amor d'una mare, i l'amor lleial de dona agraïda amb el seu Redemptor.

L' ÚLTIM SOPAR- Leonardo da Vinci

 El Nou Testament parla que en este sopar, va ser on Jesús va instituir el sagrament del pa i el vi, que són la seua carn i la seua sang. Este sopar, és el moment que antecedix a la crucifixió de Jesús. l'Últim Sopar és descrita en tres dels quatre Evangelis del Nou Testament (Mateo, Marcos i Lucas) , però no en l'Evangeli de Juan. En este sopar, Jesús va dir: -"Que passe de mi este cáliz..."-, i s'ha interpretat com que Jesús oferia una copa als seus deixebles, però curiosament, en la taula no hi ha vi. També va oferir el pa als seus comensals, però no es veuen trossos de pa partits per a oferir, sinó que cada un posseïa el seu tros de pa. En la taula de l'Últim Sopar, sabem realment els nom de sis dels deixebles que estaven, a més de Jesús: Pedro, Santiago, Juan, Simón, Andrés i Judas... la resta de personatges que formen el quadre, són interpretacions i missatges que vol enviar Leonardo. 

EL COMPLEX D'ÈDIP

 En la teoria psicoanalítica, el complex d'Èdip planteja la idea que, durant l'etapa genital del desenvolupament del nen (una de les etapes psicosexuals), que té lloc dels 3 als 6 anys, aquest comença a sentir atracció sexual envers el progenitor del sexe oposat. El nen se sent atret per la mare i comença a odiar el pare, ja que aquest té la mare. Aleshores es desenvolupa un sentiment de culpa, ja que el nen sap que no està bé odiar el pare. Aquest conflicte es resol mitjançant la identificació, en què el nen adopta característiques del pare. El concepte va ser desenvolupat per Sigmund Freud, basant-se en la figura mitològica d'Èdip.

.

 Freud l'anomena un complex humà universal (filogenètic), i la causa de bona part de la culpa inconscient. Postula que existeixen diferents formes d'enfrontar-se al complex: en el cas dels nois, a través del complex de castració i en el de les noies en l'enveja del penis. Un complex mal resolt, segons Freud, condueix a la neurosi, pedofília o homosexualitat. Tot això no es pot detectar molt fàcilment però es nota amb el pas del temps.
Tot i que molts cops s'utilitza el nom de "complex d'Èdip" indistintament per a ambdós sexes també es pot anomenar complex d'Electra l'etapa de desenvolupament psicosexual corresponent per a la nena per a distingir-la de la del nen.

En quin relat de les Metamorfòsi d' Ovidi està inspirat aquest quadre? I l'altre?

 EL PETÓ (GUSTAV KLIMT)

 Aquest quadre representa el moment en què Dafne està en el procés de metamorfosi cap a convertir-se en llorer, i com Apol·lo la intercepta. Per això, la postura de la dona agenollada, no seria un acte de submissió enfront del seu amat, sinó eixe moment en què decidix entregar-se a la terra per a fugir d'ell, i com li van sorgint a poc a poc branques i arrels en direcció a la terra.

DALÍ I EL MITE DE NARCÍS 

 

De totes les versions del mite de Narciso, la més coneguda és la de les Metamorfosis d'Ovidio, segons la que Narciso és fill de la nimfa Liríope i del riu Cefiso. Al nàixer, l'endeví Tiresias prediu a sa mare que este tindrà una llarga vida. De jove és objecte de desig de nombrosos jóvens d'ambdós sexes per la seua bellesa, però ell els rebutja a tots. Entre els seus pretendents, la nimfa Eco s'enamora perdudament però ell no li fa cas i, desesperada, es retira a un lloc solitari on d'ella només queda la seua veu. Nèmesi, arreplegant la súplica d'una de les seues víctimes, aconseguix que Narciso, en un dia calorós, passejant per un lloc on hi ha una font, s'incline a beure i s'enamore de la imatge que veu allí reflectida, la seua. I, com no la pot aconseguir, es deixa morir, inclinat sobre la seua pròpia imatge. En el lloc de la seua mort naix una flor que porta el seu nom, Narcís.

Per què Tirèsies era un endeví cec?

El tebà cec Tirèsias, fill d'Everest i de la nimfa Chariclo, i Calchas eren els dos vidents més famosos de la mitologia grega. Hi ha dos històries diferents sobre la ceguera de Tirèsies i els seus poders paranormals. En la primera es diu que una vegada va veure la virginal deessa Atenea banyant-se despullada amb sa mare. Després d'això, Atenea li va privar del sentit de la vista, encara que li va donar l'enteniment del llenguatge de les aus i el poder per predir el futur. Ella, a més, li va obsequiar amb un bastó especial i li vaig garantir una llarga. Segons la segona versió, Tiresias es va trobar dos serps copulant en la muntanya i va colpejar la femella amb la seua vara, que com a venjança li va transformar en una dona. Huit anys després, sent encara dona, es va trobar les mateixes serps de nou i en esta ocasió va colpejar a les dos, i així va ser tornat al seu estat primitiu".

 

LA PROCESSIÓ DEL CAVALL DE TROIA

El cavall de Troia va ser un enorme cavall de fusta, en el qual s'havien amagat els soldats grecs durant la Guerra de Troia, que els grecs van deixar, com una ofrena davant les portes de la ciutat assetjada de Troia.
Segons l'Eneida de Virgili, les forces gregues no podien entrar a Troia a causa de les altes muralles i els sistemes de defensa que la protegien des de feia deu anys. Els habitants de Troia, grans creients dels déus, havien de ser vençuts amb una trampa, elaborada per Ulisses. Les tropes gregues van retirar-se de la plana, i van deixar només un gran cavall de fusta davant les portes de la ciutat. Els habitants de Troia, en veure el cavall, van pensar que era un regal dels déus i van introduir-lo dins la ciutat. A la nit, els soldats amagats van sortir i van obrir les portes de la ciutat, de manera que van permetre que l'exèrcit grec envaís la ciutat.
 
Aquests fets succeeixen després del que explica la Ilíada d'Homer i abans del que succeeix a l'Odissea, del mateix Homer, ambdós escrits al segle VIII aC. Entre el 29 aC i el 19 aC, Virgili va escriure l'Eneida inspirant-se en les dues obres homèriques.

LES LITERATURES EN L'ANTIGUITAT: CURIOSITATS

1.Completa:"Quan surts per fer el viatge cap a _______ /has de pregar que el camí sigui llarg,/ ple d'aventures, ple de coneixences." De quin poeta són aquests versos? Quin cantant els va popularitzar? "Quan surts per fer el viatge cap a Itaca has de pregar que el camí sigui llarg, plé d'aventures, ple de coneixences". Són uns versos del poema Ítaca del poeta grec Konstandinos Kavafis. Popularitzada per Lluis Llach.  

2.  El mot "quimera" té diferents significats: "Creació imaginària de l’esperit que es pren com una realitat"; "Malvolença contra algú" (Es tenen molta quimera.); "Ànsia, inquietud" (No passis quimera). Però en la mitologia grega era un mostre que tenia... quants caps?

La quimera era un monstre que posseïa un total de tres caps: una de lleó, una altra de boc que li surt del llom i, finalment, una última de drac que li surt de la cua.

3.Com era l'esfinx grega?
L'esfinx grega es representava en un cos dotat d'ales d'ocell de presa i rostre de dona.

4.En la mitologia grega, el déu del vi i del teatre era Dionís; en la mitologia romana rebia un altre nom: quin?
Segons al mitologia el déu del vi i del teatre rebia el nom de Bacus. 

5.Busca una foto del teatre d'Epidaure.



6.A les representacions teatrals gregues, les sessions duraven tota la jornada, fins a la posta de sol; i el públic es portava menjar i en el mateix teatre el venedors ambulants oferien les seves mercaderies. Veritat o fals?
Veritat. Fins i tot hi havia representacions que podien durar diversos dies. 

7.Els actors sempre eren hòmens. Les dones podien assistir al teatre? 

A pesar que les dones no poguessin participar en les representacions teatrals sí que podien assistir a les mateixes. Els únics que no podien gaudir d'aquest dret eren els esclaus. 

8.Quina relació tenen l'Oracle de Delfos i la Font de Castàlia?

La font del Castàlia està fortament lligada amb l'Oracle de Delfos a causa que emetia diversos gasos que provocaven en l'oracle les seves visions i profecies. 

9.Busca una foto del santuari de Delfos.

10.Tirèsias és un endeví cec. Això deu ser cosa dels déus. Explica-ho.

Segons explica el mite, l'endeví es va quedar cec a causa que va trobar a la deessa Atena nua banyant-se. Com a càstig per la seva gosadia, la deessa ¡ li va castigar amb la privació de la vista.  No obstant això, davant dels precs de la mare de Tirèsias Atena li va beneïr amb el do d'entendre el llenguatge dels ocells i est seria l'origen del seu poder endevinatori.