Les valquíries (de l'antic alemany Walkyrien) són uns dels personatges femenins més importants de la mitologia escandinava. Eren unes guerreres belles, verges i d'una gran fortalesa, amb la capacitat de guarir qualsevol ferida, i la missió d'acompanyar al Valhalla els herois caiguts en la batalla. Allí els atenien servint-loshidromel i delectant-los amb la seva bellesa. En algunes llegendes es diu que podien transformar-se en cigne.
Òpera en texans
Què tenen a veure Neo (Matrix), Indiana Jones i l'òpera de Richard Wagner Parsifal, inspirada en la llegenda de Perceval?
La
relació entre Matrix i Perceval és evident si ens fixem en com el
protagonista pren consciència del seu "paper d'escollit". Això ocorre en
el moment en el qual Trinity (fent el paper de Kundry), li fa un petó a
Neo (qui pren el paper de Perceval). I també, en l'escena en la qual
Neo és capaç d'aturar les bales, la qual cosa recrea l'escena de
Perceval fent el mateix en una llança, tots dos conscients que són els
principals escollits de la profecia i per tant són portadors de poder.
En
el cas de Indiana Jones, la relació que s'ha plantejat és quan la dona
protagonista li cedeix a Indiana una mena de cura per guarir al seu pare
i amb la finalitat de fer-lo, mor; igual que Kundry li entrega
Gurnemanz un vial de bàlsam, portat d'Aràbia, per alleujar el dolor del
rei, i després s'esfondra, esgotada.
Dante davalla a l'infern acompanyat per l'esperit de Virgili. Segurament, Dante s'inspira en el cant VI de l'Eneida, on l'heroi troià Enees, fill d'Afrodita, baixa a l'avern, acompanyat per la Sibil·la, i es retroba amb el seu pare, Anquises, qui li explica el futur de Roma. Però n'hi ha precedents en la mitologia grega:
- Orfeu davallà a l'infern per a rescatar Eurídice. Sabeu si ho va aconseguir?
No ho va conseguir ja que la condició era que no es girara fins que no estiguera tota banyada pel sol, i no ho va complir. - També l'heroi Hèracles (Hèrcules en la mitologia romana), el dels dotze treballs, hagué de viatjar al regne d'Hades per emportar-se un gos de tres caps, que n'era el guardià i que es deia...Cèrber
Llums de Bohèmia apareix en 1920, però es publica en edició definitiva en 1924. L'obra respon a una visió de la vida artística de Madrid a principis del segle XX.
Diverses crítiques van coincidir a assenyalar que Llums de Bohemia és una paròdia de La Divina comedia de Dante.En el seu pelegrinatge infernal, Max va acompanyat del senyor llatí, com Dant anava acompanyat de Virgili."
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada