Dant i Beatriz Portinari

 Beatriz Portinari o la dama florentina, va ser idealitzada per Dant en la seua Vida nova i sobretot en la Divina Comèdia. Una versió menciona que Dant la va conéixer quan ella era una xiqueta de nou anys i no va tornar a veure fins a nou anys després. Hi ha una altra versió en què el poeta només l'hauria vist una vegada i ni tan sols hauria parlat amb ella. Altres fonts de la història referixen que la va inventar per complet. No obstant això, Dant mai proporciona en les seues escrits indicacions respecte a la identitat d'este personatge, qui és sobretot simbòlic.

 

 Dant i Beatriz és una pintura de 1884 realitzada per Henry Holiday conservada en la Walker Art Gallery, a Liverpool, Anglaterra. Està considerada com una de les obres més importants de l'artista. El llenç està basat en l'obra autobiogràfica de Dant, la Vita nuova, en la qual descriu el seu amor per Beatriz Portinari. El poeta italià va ocultar el seu amor al pretendre estar atret per altres dones. La pintura presenta un incident en què Beatriz, després de sentir estes xafarderies, ho ignora i refusa parlar amb él. L'escena es desenrotlla en el Pont Santa Trinidad de Florencia, i Beatriz, que està vestida amb un vestit blanc, camina acompanyada per dos dones, la seua amiga Monna Vanna, al seu costat, i la seua serventa, uns passos atrás.