A UNA DONA QUE PASSA
Xisclava al meu voltant l'eixordador carrer:
prima, alta, de dol, dolor majestuosa,
una dona passà, amb la mà fastuosa
gronxant ara el fistó, alçant-se la vora,
àgil i noble, amb actitud d'estàtua.
Crispat com un extravagant, bevia jo
als seus ulls ―cel lívid que gesta l'huracà―,
la dolçor que fascina i el plaer que mata.
Un llamp... després la nit! ―Fugitiva bellesa
d'una mirada que, de sobte, m'ha fet tornar a la vida,
¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?
En altre lloc, molt lluny d'aquí, molt tard! O potser mai!
Ni jo sé cap a on vas, ni tu saps on m'adreço,
tu, que jo hauria estimat; oh tu, que vas saber-ho! - Mesureu-ne les síl·labes. De quin tipus de vers es tracta? (Una pista: hi ha hemistiquis.)
- Tema.
- Quines imatges poètiques hi destacaríeu?
als seus ulls ―cel lívid que gesta l'huracà―,
la dolçor que fascina i el plaer que mata."
Antítesi: contraposa dos sintagmes que expressen una idea de significació afirmativa i negativa (dolçor/plaer).
" En altre lloc, molt lluny d'aquí" ;
Aliteració: repetició del fonema "ll" en un mateix vers. (lloc/lluny)
" Ni jo sé cap a on vas, ni tu saps on m'adreço"
Paral.lelisme: repetició d'una mateixa estructura diverses vegades però alternant algún element (vas/ adreço)
" En altre lloc, molt lluny d'aquí" ;
Aliteració: repetició del fonema "ll" en un mateix vers. (lloc/lluny)
" Ni jo sé cap a on vas, ni tu saps on m'adreço"
Paral.lelisme: repetició d'una mateixa estructura diverses vegades però alternant algún element (vas/ adreço)
- Comenteu alguns trets de la poesia baudelaireana presents en aquest poema.
Presència de figures retòriques i poètiques, i descripcions detallades de llocs.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada