Versió personal del poema en prosa "Embriagueu-vos"

"Arrisqueu-vos"

Cal estar sempre decidit. Això és tot: és l'única qüestió. Per no sentir l'horrible incertidumbre del Temps que us trenca els muscles i us inclina vers la terra, cal que us arrisqueu sense treva.

Però en què? en la vida, en la gent o en l'amor, com més us plaga. Però arrisqueu-vos.

I si a vegades, sobre els graons d'un palau, sobre l'herba verda d'una fossa, dins la solitud trista de la vostra cambra, us desperteu, ja disminuïda o desapareguda la inseguretat, pregunteu al vent, a l'ona, a l'estel, a l'ocell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, pregunteu quina hora és; i el vent, l'ona, l'estel, l'ocell, el rellotge, us contestaran: "És l'hora d'arriscar-se! Per no ser esclaus martiritzats del Temps, arrisqueu-vos incessantment! En la vida, en la gent o en l'amor, com més us plaga!".