Comentari del poema "L'albatros"

 L'Albatros

Sovint, per divertir-se, les tripulacions
capturen els albatros, ocells grans de l'oceà,
que, companys indolents, segueixen el viatge
del vaixell que s'esmuny sobre severs abismes.

Un cop els han deixat jaient damunt la fusta,
els prínceps de l'atzur, maldestres i porucs,
arroseguen feixucs les seves ales blanques
per sobre la coberta, com si es tractés de rems.

Viatger que volava... ara maldestre i indolent!
Tan bell fa poc... ara ridícul, repugnant!
Un li remena el bec amb una pipa curta,
l'altre es fa el coix i imita l'esguerrat!

El Poeta és semblant a aquest príncep dels núvols
que coneix la tempesta i es mofa de l'arquer;
exiliat per terra, enmig de les xiulades,
les ales de gegant no el deixen caminar.


El poema està compost per quatre quartets de versos alexandrins, de rima consonant i amb dos hemistiquis (6+6). 
Les tres primeres estrofes són descriptives, ja que descriuen com uns mariners capturen albatros per tal d'entretenir-se i passar una bona estona.
L' última és una al·legoria. En aquesta estrofa el poeta es compara amb l'animal més poderós del mar.
Apareix aquesta relació perquè l'animal és lliure sempre fins que el capturen els mariners, en canvi l'autor, que podria ser-ho sempre, estar lligat a les lleis que regeixen el seu país i també al seu propi criteri, perquè els humans som éssers socials, per tant ell no pot expressar tot el que voldria.