El vi pot revestir la més bruta cofurna
amb luxe prodigiós,
i fa sorgir més d'un pòrtic de faula
amb l'or del vapor roig que té,
igual que un sol que es pon en cel ennuvolat.
(L'AUTOR COMPARA EL VI AMB UNA BEGUDA CELESTIAL QUE ACONSEGUEIX DONAR-LI VIDA A LES COSES MÉS FOSQUES. ES COMPARA LA LLUMINOSITAT ROJA DEL VI AMB LA DEL SOL)
L'opi engrandeix allò que no té límits,
allarga l'infinit,
aprofundeix el temps, furga la voluptat
i emplena els cors de plaers
negres i ensopits, enllà de llur capacitat.
(LES DROGUES , PORTEN A L'HOME MÉS ENLLÀ DELS SEUS LÍMITS FINS A LES RIBES DE L'INFINIT. L'AMOR ÉS UN VERÍ, COM EL VI I L'OPI)
Però res d'això no val aquest verí que vessen
els ulls que tens, de color verd,
llacs en què l'ànima em tremola i es veu a l'inrevés...
Van els meus somnis, en corrua,
a sadollar-se en aquests gorgs amargs.
(EN AQUEST POEMA L'AUTOR EXPLICA QUE QUAN ENS SENTIM MAL, ENS BEGUEM UN VERÍ PER A EVADIR-NOS. BAUDELAIRE COMPARA AQUEST VERÍ AMB LA SEUA ESTIMADA, QUE FA QUE EL TRANSPORTE A ALTRA DIMENSIÓ IGUAL QUE QUAN ES PRENEN DROGUES. AL VEURE ELS SEUS ULLS VERDS SE SENT TAN ENAMORAT QUE LI TREMOLA EL ÀNIMA I ELS SEUS SENTIMENTS ES TORNEN MÉS PROFUNDS.)
Però res d'això no val el pèrfid, gran prodigi
de la saliva teva, que mossega
i duu a l'oblit una ànima innocent,
i, arrossegada pel vertigen,
la fa rodar, esvanida, fins a les ribes de la mort!
(L'AUTOR DIU QUE ELS BESOS DE LA SEUA AMADA SÓN MÉS PODEROSOS QUE QUALSEVOL DROGA )
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada