Les Flors del Mal XXII-PERFUM EXÒTIC

PERFUM EXÒTIC

Si ensumo la fragància d'aquest teu pit que crema,
els ulls tancats, un vespre càlid de tardor,
veig desfilar davant de mi ribes felices,
fulgents pels raigs d'un sol invariable;

(HI HA UNA RELACIÓ ENTRE ELS DISTINTS SENTITS (OLOR I VISTA). L'AUTOR S'IMAGINA UN LLOC EXÒTIC.)

una illa peresosa on la natura dóna
arbres mai vistos i saborosos fruits;
homes de cossos prims, però vigorosos,
i dones que sorprenen pel seu esguard sincer.

(DESCRIPCIÓ IDEALITZADA I SUBJECTIVA D'UNA ILLA EXÒTICA.)

Guiat per l'olor teva a climes agradables,
veig un port carregat de veles i de pals
encara fatigats per l'onada marina,

(L'AUTOR S'IMAGINA QUE ESTÀ EN EL PORT D'UNA ILLA PARADISÍACA. SINESTÈSIA DEL PERFUM A LA VISTA.)

mentre el perfum dels tamarindes verds,
que circula per l'aire eixamplant-me els narius,
se'm confon dins el cor amb cants de mariners.

(SÍNESTÈSIA DEL PERFUM A L'OÏDA)

El poema està compost per a la mulata Jeanne Duval, amant de Baudelaire. 

Presenta l'estructura d'un sonet. Els seus versos són alexandrins Esta perfecció mètrica es propia del simbolisme.

            Té caràcter sensitiu en distints nivells:

- olfatiu:  "Si ensumo la fragància d'aquest teu pit que crema,"

             "mentre el perfum dels tamarindes verds,
                         que circula per l'aire eixamplant-me els narius,"

-gustatiu: "arbres mai vistos i saborosos fruits;"

-visual: "els ulls tancats, un vespre càlid de tardor,"

              "veig un port carregat de veles i de pals
                        encara fatigats per l'onada marina"

           

  Este poema anuncia els tres temes puntals de la passió baudeleriana: la sensualitat, l'evasió (especialment cap a mòns exòticos) i el viatge.

L' exotisme –que se manifesta ja des del mateix títol– ve reforçat per cert vocabulari aplicable a llocs llunyans. La presencia del jo líric apareix ja desde el primer vers i es prolonga durant tot el poema.

El poema es pot dividir en dos parts: la primera compren els dos quartets( descripció del paisatge somiat) i la segona està formada per els dos tercets (desenllaç del poema)