CORRÈSPONDENCIES

CORRESPONDÈNCIES

La Natura és un temple de columnes vivents
que deixen anar, de vegades, paraules confuses;
l’home hi camina com per un bosc de símbols
que l’observen amb una mirada familiar.

(L'AUTOR ENS PLANTEJA LA IDEA DE LA NATURA IDEALITZADA.)
Com llargs ressons que de lluny es confonen
en una tenebrosa i profunda unitat,
tan vasta com la nit i com la claredat,
els sons, els perfums i els colors es responen.

(AQUESTA NATURA PREN FORMA PER MITJÀ DE LES LLUMS, ELS SONS, LA VISIÓ I L'OLOR.)

Hi ha perfums que són frescos com la pell dels infants,
dolços com l’oboè, verds com les prades
—i n’hi ha de corromputs, pletòrics, triomfals,

(ES DESENVOLUPA L'IDEA DELS TERCETS. ENS INFORMA DELS OLORS)

que s’escampen igual que coses infinites,
com l’ambre, com l’almesc, l’encens i el benjuí,
que canten els transports del cor i dels sentits.

(TAMBÉ ES DESENVOLUPA L'IDEA DELS TERCETS I ES PARLA DEL MÒN INFINIT I DE LES COSES INFINITES).

En altres paraules, l'autor parla d'un món sobrenatural, que es troba amb els aspectes més primitius de la natura.