No seran mai, aquestes noies de vinyeta,
productes espatllats d'un segle decadent,
els peus amb borseguins, els dits amb castanyetes,
les que satisfaran un cor com el que tinc.
Deixo per a Gavarni, poeta de clorosis,
l'estol xiuxiuejant de nenes de l'hospici,
perquè no sé trobar, entre les flors marcides,
cap rosa que s'assembli al meu roig ideal.
El que busca aquest cor, profund com un abisme,
sou vós, Lady Macbeth, amb la tirada al crim,
un somni d'Èsquil nascut en la tempesta;
o a tu, immensa Nit, filla de Miquel Àngel,
que regires, tranquil·la, en positura estranya,
els teus encants forjats en boca de Titans!
L'autor diu que Lady Macbeth és l'única que pot omplir el buit del seu cor ja que ni les noies de vinyeta (aquelles irreals que no són de l'època), ni les noies de l'hospici (aquelles pàl.lides que representen l'ideal de bellesa de l'època) li agraden.
Als tercets es troba la solució del poema, per tant, en la tercera estrofa explica que les altres dones no li dónen satisfacció en res. El seu cor vol a una dona del seu ideal, la qual siga forta, dominant i ambiciosa com Lady Macbeth.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada