L'HIMNE A LA BELLESA-Les Flors del Mal XXI

HIMNE A LA BELLESA 

¿Véns de l'abisme o d'un cel insondable,
Bellesa? El teu esguard, que és demoníac i diví,
vessa confusament el crim i el benefici,
i és per això que se t'assembla el vi.
(BOUDELAIRE QÜESTIONA L'ORIGEN DE LA BELLESA I MANIFESTA QUE POT SER DOLENTA I PERFECTA. LA COMPARA AMB EL VI PERQUÈ AQUEST ÉS BO PERÒ SI ET PASSES AMB ELL POT SER DOLENT.)
Portes en la mirada l'aurora i el crepuscle;
escampes perfums com la tempesta al vespre;
són filtre els teus petons i una àmfora la boca,
que fan covard l'heroi i coratjós el nen.
(LA BELLESA DE LA DONA ES CAPAÇ DE FER QUE AMB ELS SEUS BESOS FINS ALS MÉS VALENTS ES CONVERTISQUEN EN COVARDS.)
¿Surts de l'abisme negre o véns dels astres?
El Destí, captivat, com un gos t'estalona;
sembres a l'atzar la joia i els desastres,
i ho senyoreges tot i no respons de res.
(L'AUTOR NO SAP D'ON VE TANTA BELLESA I PER TANT, DIU QUE LA BELLESA TOT HO POT JA QUE NO HI HA RES PER DAMUNT D'AQUESTA.)
Camines sobre els morts, Bellesa, fent-ne mofa;
l'Horror no t'és la menys preuada de les joies,
i el Crim, com el penjoll que més t'estimes,
dansa amorosament sobre el teu ventre altiu.(AQUESTA BELLESA NO ÉS INNOCENT, POT TINDRE COMPORTAMENT NEGATIU TAMBÉ.)
.L'insecte enlluernat vola vers tu, candela;
crepita, crema i diu: «Oh flama beneïda!».
Inclinat en l'amada, l'enamorat panteixa
igual que un moribund acariciant la tomba.
(LA BELLESA ES CAPAÇ DE MATAR PERÒ A LA VEGADA DÓNA FELICITAT. PER AQUEST MOTIU, L'AUTOR DIU QUE LA GENT VA CAP A LA BELLESA DE L'AMOR ENCARA QUE SÀPIGA QUE NO LI CONVÉ DEGUT AL DOLOR QUE AQUEST APORTA.)
¿Què hi fa, si véns del cel o de l'infern, Bellesa,
monstre terrible, ingenu i espantós,
si els ulls que tens, els peus i el teu somriure m'obren
la porta d'un Infinit que estimo i mai no he conegut?
(NO LI IMPORTA D'ON VE LA BELLESA, SOLS LI IMPORTA LA IMPRESSIÓ QUE TÉ D'AQUESTA.)
De Satanàs, de Déu, ¿què importa? Àngel, Sirena:
¿què hi fa, si converteixes —fada amb mirada de vellut,
ritme, perfum, lluor, tu, única reina!—
el món en menys horror i menys feixuc l'instant?
 (L'AUTOR SOLS BUSCA L'INSTANT DE FELICITAT, SENSE IMPORTAR-LI LES CONSEQÜÈNCIES.)