Les Flors del Mal LXXV- SPLEEN

SPLEEN

Pluviós, irat amb la ciutat sencera,

de l'urna vessa a dolls un fred molt tenebrós

als pàl·lids habitants de les tombes veïnes

i va sembrant la mort en tot raval ombrós. 

  (L'AUTOR PARLA DEL CEMENTERI EN UN DIA DE PLUJA I FED. EXPRESSA ELS SEUS SENTIMENTS MITJANÇANT LA COMPARACIÓ AMB AQUEST).

El gat que tinc a casa, buscant un jaç per terra

agita sense treva el cos magre i ronyós;

el cor d'un vell poeta per canonades erra

amb la cansada veu d'un geni fredorós.

Rondina ja el bordó, i el tió que fumeja

acompanya amb falset el pèndol refredat,

mentre en un joc igual com flaires putrefactes,

llegat antic, fatal, de vella hidròpica,

la sota de cors, bella, i la reina de piques,

xerren sinistrament dels seus amors difunts.

• personificacions
• metàfores 
• sinestèsies
• símbols: L'urna (la mort). El gat (el poeta, l'amant?). El bordó (la mort). El tió que fumeja (misèria). El joc de cartes (el futur). La sota de cors (jove enamorat, ingenu). La reina de piques (dona amb més experiència).

 Com podem veure, en els primers versos l'autor ja mostra eixa angoixa que li produeix el pas del temps amb això de "jove però molt vell" o quan acompanya "esquelet" amb l'adjectiu "jove". Apreciem que el pas del temps és una cosa que no li agrada a l'autor, veu la joventut molt lluny i l'envelliment damunt seu. La resta de poema, és com si l'autor no tingués vida, fa referències a la mort o símbols que és poden identificar amb aquesta com és le cas d' "esquelet"  o "cadàver". Trobem més referències amagades entre els versos. "El llit amb la flor de llirs", com si es tractés d'una tomba, és a dir, la mort apareix de nou.

En definitiva, ens trobem davant d'un text amb referències constants a aquest sentiment tràgic que tant identifica l' Spleen.