TROBADORS I TROBAIRITZ

• El trobador, músic i poeta alhora, no sempre era de classe social alta. Alguns, com Bernat de Ventadorn (1147-1170) o Cerverí de Girona, vivien del seu art.
• Cerverí de Girona, poeta vinculat amb la casa reial durant Jaume I,  utilitza aquesta viadeyra per aconsellar-li a la seua estimada, Jana, que no es case amb el seu futur marit perquè és un home vell, mal educat, neci i no farà res amb ella al llit. En canvi, si se'n va amb el seu amant secret, és a dir, el propi trobador, ella serà feliç perquè estarà amb algú a qui estima de veritat.

També hi havia trobairitz, dames d'ascendència noble que "prenien la iniciativa amorosa". Una de les més famoses fou la Comtessa de Dia, però n'hi hagué d'altres. Comenta aquesta cançó.

La Comtessa de dia fou una trobairitz occitana.  En aquesta cançó ens mostra com n'estava de trista perquè el seu estimat l'havia deixada i ella encara l'estimava, és a dir, expressa un amor impossible.   L'autora dedicà aquest poema a un antic amant que va tindre.

LANCELOT I GINEBRA

El rei Artur va encomanar a Lacenlot, el seu millor cavaller de la taula redona, que portara a Ginebra a Camelot per a casar-se amb ella, en el viatge ambdós es van enamorar.
 En quant van arribar a Camelot , Arturo i Ginebra es van casar i Ginebra es va convertir en el centre de la cort. Allí Morgana es va enemistar amb ella per expulsar de la cort a Sir Guiomar el seu amant i nebot. Degut a este amor prohibit entre Lancelot i Ginebra que arribe a l'orella dels enemics d'Arturo la van aprofitar per a acusar a Ginebra d'adulteri i a Lancelot de traïció al regne. Açò porte que Ginebra fóra condemnada a l'hogerta i Lancelot va ser expulsat del regne, però l'amor que Lancelot sentia per Ginebra li va fer voler salvar la reina de la fogera. Al intentar salvar-la va matar dos fills del rei , la qual cosa va derivar a una guerra en què van morir tots els cavallers de la taula redona a expción de Lancelot. Ginebra va rebre la notícia de la mort del rei Artur i de tots els cavallers de la taula redona quan estava tancada en la Torre de Londres on voluntàriament s'havia tancat per a no caure en mans de Mordred. Després d'açò es va dirigir a Amesbury on hi havia un convent en què la reina ingrés i va decidir viure allí anónimament fins que va morir, per la seua banda Lancelot després d'haver parlat amb Ginebra per última vegada en el convent va abandonar la vida de cavaller i es va convertir en un monjo ermità.
 Anys més tard Lancelot va tindre un somni en què se li apareixia un ángel que li va dir que devia de construir un fetreo amb rodes , dirigir-se a Amesbury on trobaria morta la reina , així ho va fer. Va arreplegar el cadàver de Ginebra i el va soterrar junt amb el del rei Artur. 

PAOLO MALATESTA I FRANCESCA DA RIMINI

En la Divina Comèdia de Dant, Cant V, es narra la història tràgica d'amor d'estos dos amants.

‘Paolo i Francesca’, 1857, Gustave Doré.

Qui van ser Francesca dóna Rimini i Paolo Malatesta?
 La història d'estos personatges s'ubica en la Itàlia del segle XIII, i que a Dant li servix d'inspiració per al Cant V de la Divina Comèdia. Francesca dóna Rimini, filla de Guido de Polenta i senyor de Ravenna, va ser obligada a casar-se amb Gianciotto Malatesta, un ser deforme i malvat, però esta es va enamorar del seu cunyat, Paolo Malatesta. El tràgic final d'ambdós arriba quan són descoberts pel marit de Francesca. Dant i Virgili es troben amb Francesca en el Cercle dels Luxuriosos, on reben el seu càstic, i és ací on ella els conta la seua tràgica història. Dant ubica el tràgic relat entorn de la lectura d'un llibre sobre amor cortés: Lancelot. Ambdós enamorats lligen la història dels amors de Lancelot amb la reina Ginebra. En el moment del primer bes en la lectura, quan Lancelot besa la reina, Paolo besa també Francesca. Així induïts per aquella lectura, els amants s'abandonen a l'amor. Però és en este moment quan el marit els sorprén i a colp d'espasa troben el seu final.

Dant i Beatriz Portinari

 Beatriz Portinari o la dama florentina, va ser idealitzada per Dant en la seua Vida nova i sobretot en la Divina Comèdia. Una versió menciona que Dant la va conéixer quan ella era una xiqueta de nou anys i no va tornar a veure fins a nou anys després. Hi ha una altra versió en què el poeta només l'hauria vist una vegada i ni tan sols hauria parlat amb ella. Altres fonts de la història referixen que la va inventar per complet. No obstant això, Dant mai proporciona en les seues escrits indicacions respecte a la identitat d'este personatge, qui és sobretot simbòlic.

 

 Dant i Beatriz és una pintura de 1884 realitzada per Henry Holiday conservada en la Walker Art Gallery, a Liverpool, Anglaterra. Està considerada com una de les obres més importants de l'artista. El llenç està basat en l'obra autobiogràfica de Dant, la Vita nuova, en la qual descriu el seu amor per Beatriz Portinari. El poeta italià va ocultar el seu amor al pretendre estar atret per altres dones. La pintura presenta un incident en què Beatriz, després de sentir estes xafarderies, ho ignora i refusa parlar amb él. L'escena es desenrotlla en el Pont Santa Trinidad de Florencia, i Beatriz, que està vestida amb un vestit blanc, camina acompanyada per dos dones, la seua amiga Monna Vanna, al seu costat, i la seua serventa, uns passos atrás.
 

Divina Comèdia. Infern. El cant I recitat per Roberto Benigni

En quin país es podria omplir una plaça de gom a gom per escoltar un actor recitar uns versos escrits al voltant del 1300? I la ciutat, quina deu ser?

 Benigni va presentar amb un gran èxit  un espectacle en el qual recitava la màxima obra del poeta italià Dante, La Divina Comèdia a la Plaça Croce, Florència, Itàlia, l'any 2006.

 

Comentari de la Divina Comèdia

Hi ha diversos documentals sobre la Divina Comèdia. De vegades donen una visió parcial de l'obra i parlen més de religió que de literatura, però poden ser-nos útils. Després de visionar el reportatge de Discovery Channel, fes-ne un comentari en el teu blog.

Per mitjà de la visió de l'infern que ens presenta Dant en este llibre, s'ha definit l'Infern de la cultura occidental. El seu infern està dividit en nou cercles o anells entre els quals es repartixen els distints tipus de pecadors. 
D'estos, els més propers a Déu i la llum, és a dir llocs en els primers cercles, són els incontinents, aquells que van usar el menor ús de la raó a pecar. Seguixen els violents, que van ser cegats per la passió, si bé a un nivell d'intel·ligència major que els primers. Els últims són els fraudulents i els traïdors, que van voler i van realitzar el mal conscientment. Entre els traïdors hi ha quatre categories: de qui es té confiança, de la pàtria, dels hospedantes i de les institucions. Tots els pecadors de l'Infern tenen una característica en comú: senten la llunyania de Déu com el major castic."

Tema 2. Curiositats

La valquíria és la segona de les quatre òperes del cicle L'anell del nibelung (Der Ring des Nibelungen) de Richard Wagner. La cavalcada de les valquíries va ser representada així al Metropolitan Opera House de Nova York. Per cert, en la  mitologia escandinava, saps què era una "valquíria"? 
Les valquíries (de l'antic alemany Walkyrien) són uns dels personatges femenins més importants de la mitologia escandinava. Eren unes guerreres belles, verges i d'una gran fortalesa, amb la capacitat de guarir qualsevol ferida, i la missió d'acompanyar al Valhalla els herois caiguts en la batalla. Allí els atenien servint-loshidromel i delectant-los amb la seva bellesa. En algunes llegendes es diu que podien transformar-se en cigne.

Òpera en texans

Què tenen a veure Neo (Matrix), Indiana Jones i l'òpera de  Richard Wagner Parsifal, inspirada en la llegenda de Perceval?

  La relació entre Matrix i Perceval és evident si ens fixem en com el protagonista pren consciència del seu "paper d'escollit". Això ocorre en el moment en el qual Trinity (fent el paper de Kundry), li fa un petó a Neo (qui pren el paper de Perceval). I també, en l'escena en la qual Neo és capaç d'aturar les bales, la qual cosa recrea l'escena de Perceval fent el mateix en una llança, tots dos conscients que són els principals escollits de la profecia i per tant són portadors de poder. 

En el cas de Indiana Jones, la relació que s'ha plantejat és quan la dona protagonista li cedeix a Indiana una mena de cura per guarir al seu pare i amb la finalitat de fer-lo, mor; igual que Kundry li entrega Gurnemanz un vial de bàlsam, portat d'Aràbia, per alleujar el dolor del rei, i després s'esfondra, esgotada.

  Dante davalla a l'infern acompanyat per l'esperit de Virgili. Segurament, Dante s'inspira en el cant VI de l'Eneida, on l'heroi troià Enees, fill d'Afrodita, baixa a l'avern,  acompanyat per la Sibil·la, i es retroba amb el seu pare, Anquises, qui li explica el futur de Roma. Però n'hi ha precedents en la mitologia grega:

• Orfeu davallà a l'infern per a rescatar Eurídice. Sabeu si ho va aconseguir?
  No ho va conseguir ja que la condició era que no es girara fins que no estiguera tota banyada pel sol, i no ho va complir.
• També l'heroi Hèracles (Hèrcules en la mitologia romana), el dels dotze treballs, hagué de viatjar al regne d'Hades per emportar-se un gos de tres caps, que n'era el guardià i que es deia...Cèrber

En l'obra teatral Luces de Bohèmia (1920), de Valle-Inclán, el poeta Max Estrella i Don Latino realitzen un viatge per la nit madrilenya. Quines semblances hi trobes amb La Divina Comèdia?
Llums de Bohèmia apareix en 1920, però es publica en edició definitiva en 1924. L'obra respon a una visió de la vida artística de Madrid a principis del segle XX. 
Diverses crítiques van coincidir a assenyalar que Llums de Bohemia és una paròdia de La Divina comedia de Dante.En el seu pelegrinatge infernal, Max va acompanyat del senyor llatí, com Dant anava acompanyat de Virgili."